Més aviat era que no s’acabava de fer càrrec que tot hagués anat tan de pressa, perquè si prescindia de l’anàlisi freda i objectiva dels fets, si s’hi encarava des d’una òptica més aviat emocional i intuïtiva, se sentia com si en tot estigués només a punt de començar, com si no hagués aprofundit en […]
La necessitat (fragment, c. 4: Components del paisatge) Llegeix més »
En el propòsit de fer bé la seva feina hi hauria d’haver un primer nivell d’actuació que vindria de la necessitat d’una dimensió només documentalista. Es tractaria de deixar constància d’uns fets certs, que poden impressionar el receptor en la mesura que hi reconeix unes vivències històriques que no admeten rèplica. Basat en successos reals,
La necessitat (fragment, c. 3: El conflicte i la perspectiva) Llegeix més »
…come ciclisti gregari in fugaBoogie, Paolo Conte Hi ha un nen que està mirant la televisió, assegut al terra, amb les cames creuades, el cap enlaire, absort. La televisió emet en blanc i negre, tot el món que envolta el nen és en blanc i negre, també el que passava pels carrers, el que li
L’ESCENÒGRAF El relat comença amb la imatge d’una furgoneta que surt un dissabte al matí de la gran ciutat. El lector haurà de disculpar el tòpic, perquè tothom sap que la ciutat, pel sol fet de ser-ho, serà gran, però caldrà confiar en la bona voluntat d’aquest lector que es disposa a llegir el relat,
Tots vivim a la intempèrie, més val saber-ho i comptar-hi. L’escriptor s’havia imposat la necessitat de trobar una frase imprescindible que hauria de verificar el sentit i la versemblança del seu personatge. No és pas un protagonista, només serà un figurant, però de la seva credibilitat en dependrà la consistència del relat. Es tracta d’un
Després que li concedissin el premi (que reconeixia la insòlita habilitat que tenia d’enfrontar-se als grans temes amb un estil planer i abastable), l’escriptor havia deixat de ser només un escriptor i ara mateix era l’home del moment, és a dir, un escriptor cèlebre i reconegut , i per tant reclamat a totes les capitals
PRÒLEG Només hi haurà relat si tenim un personatge i la seva circumstància. El personatge es diu Paula, té trenta-sis anys i en fa gairebé dos que viu a Londres. Va dir que hi anava a treballar, però ningú no s’ho va acabar de creure. El fet és que de motius per anar-hi no li’n
Entrevista de Juan García Ribas, estudiant de Filosofia a la Universitat de Barcelona, al novel·lista Pasqual Farràs, per concloure el treball de final de curs… Pasqual Farràs va néixer a Solsona el 1959. Es va llicenciar en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Resideix a Barcelona, on ha estat professor d’institut fins a la
Un text literari ha de ser abans que res una construcció lingüística Llegeix més »
Ponç Puigdevall (dins Jardins secrets, La Magrana, 2022) En una època indeterminada on tothom encara es mou d’una banda a l’altra amb tartana, en un espai geogràfic imprecís, el narrador anònim de La mort del fabulador fuig d’una ciutat innominada, sense que se’n sàpiguen les causes, i arriba a una platja on s’hi alça la carpa desballestada d’un circ.
Artur Garcia Fuster (a La lectora. Revista digital de crítica literària, maig de 2019) Pels volts de Sant Jordi, i amb la sempre saníssima voluntat de fer bullir l’olla, Xavier Aliaga publicava a El Temps un article en què diversos crítics assajaven una proposta de cànon narratiu català del segle XXI. Entre la nòmina de grans noms com ara