Lluís Bonada (El Temps, 5-11 octubre 1999) Pasqual Farràs (Solsona, 1959) ha publicat a Quaderns Crema la seva primera novel·la, La mort del fabulador. —Podríeu presentar-vos al lector? —Tinc quaranta anys. He passat els deu darrers escrivint aquesta novel·la. A part, faig classes en un institut de batxillerat de Barcelona. Tot allò que tenia per […]
Mar Valldeoriola (Regió 7, 2 octubre 1999) Pasqual Farràs debuta al món de les lletres amb la novel·la La mort del fabulador Ha invertit vuit anys en la seva primera novel·la, un text dens i metafòric que no ha deixat indiferent la crítica especialitzada En un univers fictici i complex, metàfora de l’existència, un personatge
Jordi Capdevila (Avui, 22 setembre 1999) La mort del fabulador intenta explicar el que hi ha darrere l’aparença de les coses Es tracta d’una primera novel·la que ha aixecat prou expectació, tant per l’originalitat de l’argument com pel llenguatge ric i acurat de la narració. Es tracta d’una obra “mineral i opaca”, segons podem llegir
Pasqual Farràs fabula el món del circ en la seva primera novel·la Llegeix més »
Rosa Maria Piñol (La Vanguardia, 20 setembre 1999) Quaderns Crema acoge la primera obra de este profesor de Literatura que se ha inspirado en Fellini, Tod Browning y la pintura de De Chirico Pasqual Farràs, profesor de Literatura nacido en Solsona el año 1959, irrumpe en la escena literaria catalana, arropado por Quaderns Crema, con
Pasqual Farràs debuta con una novela metafórica ambientada en un circo Llegeix més »
Susanna Rafart (Leer, febrer de 2000) Uno de los temas que, con mayor riqueza de perspectivas, ha encarnado la última novelística del siglo es el papel del narrador en nuestra sociedad. El terreno de nadie que es capaz de crear el texto de ficción ya era una de las preocupaciones de autores dramáticos como Pirandello,
Josep M. Ripoll (Serra d’or, n. 482, febrer de 2000) El nom de Pasqual Farràs era desconegut fins ara en els ambients literaris, i val a dir que el seu debut amb aquesta novel·la resulta força peculiar: La mort del fabulador és una obra estranya, de clima inquietant, però resolta amb una fredor que n’accentua
Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 5 novembre 1999) La contraportada qualifica la primera novel·la de Pasqual Farràs de “mineral i opaca”. La mineralitat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut construir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allunyades de qualsevol entitat biològica coneguda. Però La mort del fabulador no mereix el qualificatiu
Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999) El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena
Jordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999) Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de
Mentrestant, el debat que qüestionava sense treva els valors que asseguraven l’estabilitat i la permanència de la ciutat seguia fent via, uns hi treien importància, deien que en tot aquell desordre no hi havia res de nou, que així havia estat des de sempre, i que per sort seguiria sent així per sempre més, la