Maria Dasca (Revista de Catalunya, núm. 259, març de 2010) Un dels axiomes més difícils de qüestionar és el que defensa que la literatura és la literatura. O, en altres termes, que la literatura és la creació d’un món. També podem afegir que “El llibre és un món”, com deia Barthes. O més aviat afirmar […]
Xavier Pla (Ínsula, núm. 761, maig 2010) LETRAS CATALANAS 2009 (…) Es, sin embargo, en el impetuoso género novelístico donde encontramos muestras de una gran vitalidad creativa e imaginativa. Pongamos por ejemplo la segunda novela de Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Este autor discreto y persistente ha publicado dos obras en diez años. No ha ganado
Pere Meroño (Els blocs de Vilaweb. Gener de 2010) “Vaig saber que fugia quan em vaig veure als ravals. La ciutat aquella tarda cremava, i les multituds s’havien anat trobant a l’amable recer dels cafès i les arbredes. Jo, ben al revés de tothom, però, havia estat desfent les avingudes desertes com un somnàmbul. Els
Josep Gras (El baluard. Gener de 2010) No és anecdòtic ni intranscendent que la novel·la que ara comentem es presenti al lector encapçalada amb una citació d’alta volada: un fragment brevíssim de L’home sense qualitats de Robert Musil (1881-1942), un dels cims indiscutibles de la literatura europea contemporània. Aquests obra monumental del gran escriptor austríac
Isabel Clara Moll Soldevila (Caràcters, 50, gener 2010) August és el nom grandiloqüent i de ressonàncies clàssiques que ha triat l’escriptor Pasqual Farràs per al protagonista de la seua segona novel·la. I és que, segons el narrador: <<August se sentia com algú vertaderament especial, únic de debò>>. La seua singularitat i l’obsessió persistent de viure
Josep Maria Domingo (Revista de Catalunya, núm. 152 , juny 2000) 1. En Pasqual Farràs, ja fa uns quants anys, va deixar-me llegir una versió de La mort del fabulador (aleshores ja se’n deia així) i jo, quan hi vaig dir la meva, em devia mostrar tan críptic, sibil·lí i misteriós (d’una banda perquè creia que
L’envelat de la platja. Sobre “La mort del fabulador”, de Pasqual Farràs Llegeix més »
Xavier Cortadellas (Presència, 8 gener 2010) A El vigilant i les coses, Pasqual Farràs planteja el problema de l’home insatisfet, perdut en un món de veritats úniques Aparentment, August és un personatge amb moltes cares o amb moltes biografies a la vegada. Hi ha el vigilant de magatzem, un home exemplar, ordenat, lleial, eficaç, més
Lluís Bonada (El Temps, 5 gener 2010) Pasqual Farràs (Solsona, 1959) va publicar l’any 1999 la seva primera novel·la, La mort del fabulador. Ara publica la segona, a Edicions de 1984, El vigilant i les coses. -El protagonista, August, vigilant en uns magatzems, ha construït les possibilitats d’un personatge capaç de viure al mateix
“Tots tenim necessitat de fugir de la realitat, però la realitat ens xucla” Llegeix més »
Ramon Estany (Celsona, 31 desembre 2009) Entre el primer llibre, La mort del fabulador, i la novel·la que ara acabes de publicar, El vigilant i les coses, han passat deu anys. Sí, sóc un escriptor que treballo molt a poc a poc, sense presses, i ha calgut tot aquest temps per publicar aquest segon llibre.
“La literatura és un mitjà per a pensar sobre el món” Llegeix més »
Joan Garí (Un bloc de Joan Garí) Saludem aquest autor, Pasqual Farràs, com el responsable d’un projecte narratiu d’una solidesa arbòria, perfectament arrelada. Res a veure amb els best-sellers a l’ús, ja ho podeu comprendre. El vigilant i les coses, en realitat, és un llibre excèntric, que cerca més bé la seua genealogia en literatures