Totxanes, totxos i maons. El bloc de Joan Josep Isern http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85776
“Voler ser Joyce i no Ken Follett: els escriptors estoics…” Llegeix més »
Rosa Maria Piñol (La Vanguardia, 10 novembre 2009) Pasqual Farràs defiende, en la novela El vigilant i les coses, la posibilidad de vivir de forma individual, rechazando consignas Qué posibilidades tiene el desasosegado hombre actual de vivir de forma individual en este mundo dominado por el pensamiento único y otras consignas? Es la hipótesis que
Toni Mata i Riu (Regió 7, 3 novembre 2009) La mort del fabulador va significar el seu debut literari, i amb El vigilant i les coses es consolida com una de les veus més interessants del panorama actual de les lletres catalanes. El solsoní Pasqual Farràs, que exerceix de professor d’institut a Barcelona, s’aparta de
Lluís Llort (Avui, 2 novembre 2009) Pasqual Farràs publica El vigilant i les coses, una novel·la d’idees que reflexiona sobre la possibilitat de l’home de no combregar amb el pensament únic Està molt bé que en un món dominat per les xifres de vendes hi hagi editors com Josep Cots, d’Edicions de 1984, que aposten
Mentrestant, el debat que qüestionava sense treva els valors que asseguraven l’estabilitat i la permanència de la ciutat seguia fent via, uns hi treien importància, deien que en tot aquell desordre no hi havia res de nou, que així havia estat des de sempre, i que per sort seguiria sent així per sempre més, la
Un punt de debat, aquest, vertebral. I per això mateix permanent. Perquè si un objecte de reflexió apareixia i reapareixia amb constància era precisament aquest, en concret, fins a quin punt tenia dret a mantenir-se tan al marge de la controvèrsia habitual, fins a quin punt es podia permetre la independència sense sentir-se irresponsable, en