Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 5 novembre 1999) La contraportada qualifica la primera novel·la de Pasqual Farràs de “mineral i opaca”. La mineralitat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut construir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allunyades de qualsevol entitat biològica coneguda. Però La mort del fabulador no mereix el qualificatiu […]
Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999) El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena
Jordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999) Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de
Tot aquell espai que m’envoltava semblava que l’hagués estat esperant des de sempre. No era pas amable, però, res d’això, perquè escampats pertot arreu hi havia objectes raríssims, com si en aquella mena de golfes hi haguessin anat a parar les sobres d’un somni inversemblant. Baguls i armaris poc freqüents, amb els calaixos encallats i