La necessitat, de Pasqual Farràs, és una particular aventura a la recerca de si mateixa de l’Alícia, la protagonista que compleix el somni de buscar la realitat autèntica del món. Ponç Puigdevall. El País, Quadern, 17 de setembre de 2023 En una habitació d’hotel hi ha una dona asseguda al llit que es mira les […]
La seva és una novel·la de voluntat totalitzadora, que parteix de la llengua per construir mons en què tan important és allò que passa com allò que s’imagina. Artur Garcia Fuster. La Lectora, 24 d’octubre de 2023 Potser érem quatre gats o quaranta o quatre-cents els que esperàvem La necessitat, la nova novel·la de Pasqual
La protagonista d’aquesta novel·la es veu immersa en una greu crisi d’identitat que, més enllà del dolor i de l’espera, ha de servir per intentar foragitar la “presència divergent” que la tenalla. A La necessitat Pasqual Farràs fa un altre pas gegantí en el seu cicle narratiu, després de La mort del fabulador i El
Pasqual Farràs completa un tríptic de novel·les sobre el buit i la solitud, que connecta amb els grans noms del segle XX literari, amb Musil, Kafka i Camus al capdavant. Julià Guillamon. La Vanguàrdia, Culturas, 20 de gener de 2024 Envoltats de llibres per tots cantons, amb un amic poeta que des de fa anys
El tema literari subjacent en bona part de l’obra de Pasqual Farràs és la incomoditat permanent de no trobar un lloc en el món. Anna Carreras. Núvol, 22-25 de setembre de 2023 La necessitat és una història sobre la identitat i les contradiccions que acompanyen una redescoberta personal. Els viatges iniciàtics no cal que tinguin
Ponç Puigdevall (dins Jardins secrets, La Magrana, 2022) En una època indeterminada on tothom encara es mou d’una banda a l’altra amb tartana, en un espai geogràfic imprecís, el narrador anònim de La mort del fabulador fuig d’una ciutat innominada, sense que se’n sàpiguen les causes, i arriba a una platja on s’hi alça la carpa desballestada d’un circ.
Artur Garcia Fuster (a La lectora. Revista digital de crítica literària, maig de 2019) Pels volts de Sant Jordi, i amb la sempre saníssima voluntat de fer bullir l’olla, Xavier Aliaga publicava a El Temps un article en què diversos crítics assajaven una proposta de cànon narratiu català del segle XXI. Entre la nòmina de grans noms com ara
Maria Dasca (a Écrivains de la Catalogne, dins la revista Europe, núm. 1007. Març de 2013) (…) En dernier lieu, d’autres romanciers sont les héritiers de la littérature expérimentale des années soixante-dix, en particulier à travers l’usage qu’ils font du pastiche et du récit autoréférentiel. Parmi les auteurs qui font partie de ce courant littéraire favorisant la stylisation de
Une chambre à sol. L’espace de la prose catalane Llegeix més »
Alfred Sargatal (Revista del Col·legi de Llicenciats, núm. 133. Juliol de 2010) Al cap de poc més de deu anys de publicar la primera novel·la, La mort del fabulador (Quaderns Crema, 1999) —ja una referència—, Pasqual Farràs (Solsona, 1959) ens confirma i sobrepassa les expectatives amb la segona, El vigilant i les coses (Edicions de 1984, 2010). D’entrada, cal advertir
Xavier Pla (Ínsula, núm. 761, maig 2010) LETRAS CATALANAS 2009 (…) Es, sin embargo, en el impetuoso género novelístico donde encontramos muestras de una gran vitalidad creativa e imaginativa. Pongamos por ejemplo la segunda novela de Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Este autor discreto y persistente ha publicado dos obras en diez años. No ha ganado