Ponç Puigdevall (dins Jardins secrets, La Magrana, 2022) En una època indeterminada on tothom encara es mou d’una banda a l’altra amb tartana, en un espai geogràfic imprecís, el narrador anònim de La mort del fabulador fuig d’una ciutat innominada, sense que se’n sàpiguen les causes, i arriba a una platja on s’hi alça la carpa desballestada d’un circ. […]
Artur Garcia Fuster (a La lectora. Revista digital de crítica literària, maig de 2019) Pels volts de Sant Jordi, i amb la sempre saníssima voluntat de fer bullir l’olla, Xavier Aliaga publicava a El Temps un article en què diversos crítics assajaven una proposta de cànon narratiu català del segle XXI. Entre la nòmina de grans noms com ara
Maria Dasca (a Écrivains de la Catalogne, dins la revista Europe, núm. 1007. Març de 2013) (…) En dernier lieu, d’autres romanciers sont les héritiers de la littérature expérimentale des années soixante-dix, en particulier à travers l’usage qu’ils font du pastiche et du récit autoréférentiel. Parmi les auteurs qui font partie de ce courant littéraire favorisant la stylisation de
Une chambre à sol. L’espace de la prose catalane Llegeix més »
Alfred Sargatal (Revista del Col·legi de Llicenciats, núm. 133. Juliol de 2010) Al cap de poc més de deu anys de publicar la primera novel·la, La mort del fabulador (Quaderns Crema, 1999) —ja una referència—, Pasqual Farràs (Solsona, 1959) ens confirma i sobrepassa les expectatives amb la segona, El vigilant i les coses (Edicions de 1984, 2010). D’entrada, cal advertir
Xavier Pla (Ínsula, núm. 761, maig 2010) LETRAS CATALANAS 2009 (…) Es, sin embargo, en el impetuoso género novelístico donde encontramos muestras de una gran vitalidad creativa e imaginativa. Pongamos por ejemplo la segunda novela de Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Este autor discreto y persistente ha publicado dos obras en diez años. No ha ganado
Pere Meroño (Els blocs de Vilaweb. Gener de 2010) “Vaig saber que fugia quan em vaig veure als ravals. La ciutat aquella tarda cremava, i les multituds s’havien anat trobant a l’amable recer dels cafès i les arbredes. Jo, ben al revés de tothom, però, havia estat desfent les avingudes desertes com un somnàmbul. Els
Josep Gras (El baluard. Gener de 2010) No és anecdòtic ni intranscendent que la novel·la que ara comentem es presenti al lector encapçalada amb una citació d’alta volada: un fragment brevíssim de L’home sense qualitats de Robert Musil (1881-1942), un dels cims indiscutibles de la literatura europea contemporània. Aquests obra monumental del gran escriptor austríac
Isabel Clara Moll Soldevila (Caràcters, 50, gener 2010) August és el nom grandiloqüent i de ressonàncies clàssiques que ha triat l’escriptor Pasqual Farràs per al protagonista de la seua segona novel·la. I és que, segons el narrador: <<August se sentia com algú vertaderament especial, únic de debò>>. La seua singularitat i l’obsessió persistent de viure
Xavier Cortadellas (Presència, 8 gener 2010) A El vigilant i les coses, Pasqual Farràs planteja el problema de l’home insatisfet, perdut en un món de veritats úniques Aparentment, August és un personatge amb moltes cares o amb moltes biografies a la vegada. Hi ha el vigilant de magatzem, un home exemplar, ordenat, lleial, eficaç, més
Joan Garí (Un bloc de Joan Garí) Saludem aquest autor, Pasqual Farràs, com el responsable d’un projecte narratiu d’una solidesa arbòria, perfectament arrelada. Res a veure amb els best-sellers a l’ús, ja ho podeu comprendre. El vigilant i les coses, en realitat, és un llibre excèntric, que cerca més bé la seua genealogia en literatures