Xavier Pla (Avui, 10 desembre 2009) De vegades, Claudio Magris recorda una frase enigmàtica d’Ibsen: pretendre viure, viure veritablement i arribar a una formació humana plena, “és una forma de megalomania”. També per l’autor de Danubi pretendre viure, ser un mateix, és necessari, però sovint gairebé impossible. August, l’enigmàtic personatge que protagonitza la segona novel·la […]
Esdres Jaruchik (Butxaca, desembre 2009) August, vigilant en cap d’una empresa indeterminada d’una ciutat indeterminada, és el protagonista d’El vigilant i les coses. Un personatge que es troba a mig camí de l’home sense atributs de Musil i de l’Oblómov de Gontxarov. Però, més que de protagonista, en aquest cas caldria parlar d’objecte d’estudi. Perquè
Una novel·la ambiciosa, rigorosa, introvertida, enigmàtica Llegeix més »
Atlàntida. Dietari personal d’Erraté (24 novembre 2009) http://rtbe.blogspot.com/2009/11/linsomne-i-el-segol.html
Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 11 novembre 2009) El vigilant i les coses, de Pasqual Farràs, és una obra inquietant que aspira a crear un univers fet de pensament més que d’acció El vigilant i les coses és la segona novel·la publicada per Pasqual Farràs (Solsona, 1959). Fa deu anys va aparèixer a Quaderns Crema
Totxanes, totxos i maons. El bloc de Joan Josep Isern http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85776
“Voler ser Joyce i no Ken Follett: els escriptors estoics…” Llegeix més »
Susanna Rafart (Leer, febrer de 2000) Uno de los temas que, con mayor riqueza de perspectivas, ha encarnado la última novelística del siglo es el papel del narrador en nuestra sociedad. El terreno de nadie que es capaz de crear el texto de ficción ya era una de las preocupaciones de autores dramáticos como Pirandello,
Josep M. Ripoll (Serra d’or, n. 482, febrer de 2000) El nom de Pasqual Farràs era desconegut fins ara en els ambients literaris, i val a dir que el seu debut amb aquesta novel·la resulta força peculiar: La mort del fabulador és una obra estranya, de clima inquietant, però resolta amb una fredor que n’accentua
Vicenç Pagès Jordà (El Periódico, 5 novembre 1999) La contraportada qualifica la primera novel·la de Pasqual Farràs de “mineral i opaca”. La mineralitat està fora de dubte, ja que l’autor ha sabut construir un univers autònom, amb unes lleis pròpies, allunyades de qualsevol entitat biològica coneguda. Però La mort del fabulador no mereix el qualificatiu
Julià Guillamon (La Vanguardia, 5 novembre 1999) El circo como metáfora del mundo, un universo en el que se mezclan lo real y lo irreal, el éxito y el fracaso. El fabulador al que se alude en el título es una especie de Dios guasón, que controla el destino de los personajes. Su muerte desencadena
Jordi Llavina (Avui, 28 octubre 1999) Què té, el món del circ, que atreu tant els escriptors, els artistes en general? A punt de franquejar el llindar d’un nou mil·lenni, el circ és l’espectacle més tronat i encartronat, més passat de moda, que pugui imaginar un cap de persona. Una antigalla feta del formigueig de