Més aviat era que no s’acabava de fer càrrec que tot hagués anat tan de pressa, perquè si prescindia de l’anàlisi freda i objectiva dels fets, si s’hi encarava des d’una òptica més aviat emocional i intuïtiva, se sentia com si en tot estigués només a punt de començar, com si no hagués aprofundit en […]
La necessitat (fragment, c. 4: Components del paisatge) Llegeix més »
En el propòsit de fer bé la seva feina hi hauria d’haver un primer nivell d’actuació que vindria de la necessitat d’una dimensió només documentalista. Es tractaria de deixar constància d’uns fets certs, que poden impressionar el receptor en la mesura que hi reconeix unes vivències històriques que no admeten rèplica. Basat en successos reals,
La necessitat (fragment, c. 3: El conflicte i la perspectiva) Llegeix més »
Mentrestant, el debat que qüestionava sense treva els valors que asseguraven l’estabilitat i la permanència de la ciutat seguia fent via, uns hi treien importància, deien que en tot aquell desordre no hi havia res de nou, que així havia estat des de sempre, i que per sort seguiria sent així per sempre més, la
Tot aquell espai que m’envoltava semblava que l’hagués estat esperant des de sempre. No era pas amable, però, res d’això, perquè escampats pertot arreu hi havia objectes raríssims, com si en aquella mena de golfes hi haguessin anat a parar les sobres d’un somni inversemblant. Baguls i armaris poc freqüents, amb els calaixos encallats i
Un punt de debat, aquest, vertebral. I per això mateix permanent. Perquè si un objecte de reflexió apareixia i reapareixia amb constància era precisament aquest, en concret, fins a quin punt tenia dret a mantenir-se tan al marge de la controvèrsia habitual, fins a quin punt es podia permetre la independència sense sentir-se irresponsable, en