El tema literari subjacent en bona part de l’obra de Pasqual Farràs és la incomoditat permanent de no trobar un lloc en el món.
Anna Carreras. Núvol, 22-25 de setembre de 2023
La necessitat és una història sobre la identitat i les contradiccions que acompanyen una redescoberta personal. Els viatges iniciàtics no cal que tinguin lloc als vint anys. Sempre som a temps del canvi. A La necessitat seguim el viatge iniciàtic de l’Alícia -el nom és atemporal i vessa significació-, una fotògrafa que ronda la cinquantena separada des de fa deu anys que ha de cobrir un reportatge sobre l’illa de Llatzeret. Lluny de casa i amb la sorpresa d’haver-s’hi de quedar més dies dels previstos, l’Alícia s’instal·la en un hotel. No és temporada alta, i això vol dir que a l’illa hi ha silenci, solitud i immobilisme, els tres ingredients ideals per activar la introspecció.
La necessitat torna a ser un Bildungsroman com ho havia estat l’antepenúltima novel·la de Farràs: La mort del fabulador (1999). L’autor sap que els humans tenim la necessitat atàvica de fugir de la realitat, però també sap que la realitat ens xucla: aquest és el tema literari subjacent en bona part de la seva obra, la incomoditat permanent de no trobar un lloc en el món. El gran problema d’aquesta actitud vital és la capacitat de l’Alícia de distanciar-se també d’ella mateixa i arribar-se a veure com podria arribar a veure un estrany.
Estructurada en set parts que es poden llegir com els set passos necessaris per construir el relat definitiu, la novel·la bascula constantment entre el lirisme i la reflexió. El llenguatge de Farràs és exquisit, ple d’imatges, metàfores i molta penetració psicològica.